EUSKADI

Euskal Autonomi Erkidegoa (éuskal autónomi erkídego-á, Comunitat Autònoma Basca) o Euskadi: té 2.104.000 habitants, està integrada per les regions forals o territoris històrics d'Araba, Bizkaia i Gipuzkoa. Amb capital a Gasteiz, on resideix, el Lehendakari (leendakári, president) del Govern Basc o Eusko Jaurlaritza (éusko jaurláritsá), així com el Parlament Basc o Eusko Legebiltzarra (éusko leguébiltsarrá) i les principals institucions comunes de les tres regions bascongades.

Euskadi, en la pràctica, funciona com una confederació de comunitats forals. Cada regió posseeix 25 diputats al Parlament Basc, independentment, del nombre d'habitants de cada una d'elles [per exemple, Bizkaia (1.139.000 h) quintuplica gairebé en població a Araba (286.000 h), per el que el vot d'un alabès al Parlament Basc, val gairebé cinc vegades més, que el d'un biscaí].

Cada regió foral, que té identitat pròpia des de l'Edat Mitjana, posseeix des d'aquella època (amb periples de prohibició o disminució d'autogovern al llarg de la història) un parlament o Batzar Nagusiak (batsár nagúsi-ák, Juntes Generals) i un president o Aldun Nagusia (aldún nagúsi-á, Diputat General). Cada regió foral posseeix gran autonomia i poder de decisió. Així com el dret de separar-se o unir-se a Euskadi quan ho jutgi oportú. El Govern Basc coordina els tres territoris històrics. El 25.2% de la població d'Euskadi és bascoparlant (530.000 h.), el 16.3% l'entén però no el parla (344.000 h.) i el 58.5% és monolingüe castellanoparlant (1.230.000 h.).

Araba

Araba (arába): Àlaba. Habitada en el passat per les tribus autrigona, carístia, vàrdula i bascona. Va sorgir en l'Edat Mitjana, del mestissatge de totes elles, així com dels llatins que van començar a habitar-la al sud d'ella. El seu nom basc procedeix del romanç Alaba i al mateix temps del terme llatí planus (pla). En euskara també ha estat denominada com Araba-herria o Alaba-herria (terme utilitzat per l'escriptor basc Axular).

Avui en dia només es conserva, al nord de la regió alabesa, la parla de dues de les quatre tribus basques que la van habitar, la parla dels autrigons i caristis, denominat actualment dialecte biscaí. A la zona central es parla castellà, i a la zona sud, concretament a La Rioja-Alabesa, es parla el dialecte navarrès-aragonès del castellà. Àlaba té 286.000 habitants. L'euskara, el parla el 7.8% de la població (22.000 h.), un 14.6% l'entén però no el parla (42.000 h.) i el 77.6% és monolingüe castellanoparlant (222.000 h.). La capital d'Àlaba és:

• Gasteiz (gastéis, forma èuscara)
• Vitòria (forma catalana)

Bizkaia

Bizkaia (biskái-a): Biscaia. Antiga Carístia i Autrigònia preromanes. El seu nom significa cima i era una paraula molt comuna antigament, sinònim de l'actual paraula basca bizkar (cima, lloma). L'any 1141 en referència a la cima de la muntanya Igeldo de Sant Sebastià, apareix inscrit el següent topònim: Iheldo Bizchaya (cima d'Igeldo), també a Navarra, hi ha una comarca denominada La Vizcaya significant la cima.

Part dels seus habitants segueixen parlant la llengua que va sorgir del mestissatge de caristis, autrigons i bascons, que no és un altre que el dialecte biscaí de l'euskara. De la marge esquerra del riu Nervion a Bilbao, fins al riu Ason de Cantàbria a l'oest i al sud fins part de Burgos i Àlaba, estava la tribu dels autrigons, que posseïa una llengua èuscara molt semblant a la dels seus veïns caristis, que s'estenien des de la marge dreta del riu Nervion fins al riu Deba a Gipuzkoa (a 13 Km de la frontera biscaino-guipuscoana actual) i al sud fins a gran part d'Àlaba. El mestissatge i fonamentació d'aquests pobles va donar lloc en l'Edat Mitjana al territori històric de Bizkaia. El biscaí, es diferència dels altres dialectes bascs, pel seu gran arcaisme. Els antics autrigons i caristis van ser els que més contacte van tenir amb els romans, per el que, la parla basca dels biscaïns i dels alabesos, posseeix gran quantitat de paraules llatines, que s'han conservat fins als nostres dies. Per exemple, el terme biscaí Berba (paraula) deriva de l'acusatiu del terme llatí Verbum (paraula; acusatiu: verbam). Es parla castellà principalment a les zones urbanes i industrials. Bizkaia té 1.139.000 h., són bascoparlants el 18.1% de la població (206.000 h.) i un 18.4% entén euskara però no el parla (210.000 h.), el percentatge de monolingües castellanoparlants és del 63.5% (723.000 h.). La capital de Biscaia és:

• Bilbo (bílbo, forma èuscara)
• Bilbao (forma catalana)

Gipuzkoa

Gipuzkoa (guipúsko-á): Guipúscoa. Bressol de la tribu vàrdula preromana i de la seva parla, el vàrdul. A través del mestissatge de bascons i vàrduls en el segle V dC sorgiria l'actual dialecte guipuscoà de l'euskara. Gran part dels habitants de Vardúlia, van donar lloc en l'Edat Mitjana al territori històric de Gipuzkoa, encara que els vàrduls també s'estenien per Navarra i Àlaba, com així ho testifica que a part de Navarra se segueixi parlant el dialecte guipuscoà. El guipuscoà (vàrdul), és un dialecte pont entre el biscaí (caristi-autrigon) i el navarrès (bascó). Encara que posseeix més similituds amb el navarrès. És la regió més bascoparlant de totes, el castellà es parla principalment a la capital i zones industrials. Gipuzkoa té 679.000 h, el 44.4% de la població guipuscoana parla euskara (302.000 h.), el 13.5% l'entén però no el parla (92.000 h.) i el 42.1% és monolingüe castellanoparlant (285.000 h.). La capital de Guipúscoa és:

• Donostia (donósti-á, forma èuscara correcta)
• Donosti (donósti, forma col·loquial incorrecta)
• Sant Sebastià (forma catalana)