Euskadi junt amb Navarra i el País Basc Nord (Iparralde) conformen una realitat històrica i cultural denominada País Basc i que en l'antiguitat va rebre el nom de Bascònia, una realitat que en llengua basca sempre va rebre el nom d'Euskal Herria, sent les seves representacions polítiques el Ducat de Bascònia i el Regne de Pamplona-Nájera. Actualment, el País Basc es troba dividit entre dos estats, França i Espanya, i dins del territori espanyol en dues comunitats autònomes, Euskadi i Navarra.

La Comunitat Autònoma d'Euskadi (euskadi) té 2.184.606 habitants (any 2011) i 7.089 Km² d'extensió, és el País Basc Occidental, i està integrat per les regions forals o territoris històrics de Araba (Àlaba), Bizkaia (Biscaia) i Gipuzkoa (Guipúscoa). Euskadi també és denominada Comunitat Autònoma Basca (CAV) o dit en basc: Euskal Autonomi Erkidegoa (éuskal autónomi erkídego-á) (EAE).

Té la seva capital administrativa a Vitoria-Gasteiz (bitória-gastéis) on resideix el Lehendakari (lendakári; president) del Govern Basc o Eusko Jaurlaritza (éusko yaurláritsá), així com el Parlament Basc o Eusko Legebiltzarra (éusko leguébiltsarrá) i les principals institucions comunes de les tres regions basques occidentals. Euskadi posseeix el grau més alt d'autonomia de qualsevol subentitat estatal europea, així com un gran desenvolupament econòmic, tecnològic i de qualitat de vida.

L'any 2004 sent 100 l'índex mig de convergència europea, va obtenir 112,98 punts de mitjana, és a dir, va superar en 12,98 punts la mitjana europea en desenvolupament econòmic. La Comunitat Autònoma de Madrid (regió que inclou la capital d'Espanya) va obtenir 114,85 punts, sent Euskadi la segona comunitat autònoma a nivell espanyol. De les 251 regions europees existents a l'Unió Europea en aquella època, Euskadi va ocupar el lloc 49 en PIB per capita; mentre que Madrid va ocupar el lloc 32. En la seva contínua expansió econòmica, ja l'any 2007, el PIB per capita d'Euskadi va arribar a 140,6 amb el que comparant-lo amb els estats de la Unió Europea Euskadi es trobaria al tercer lloc, tenint per davant només a Luxemburg (276,4) i Irlanda (146,3) i per darrere a Holanda (130,9), Àustria (128,2), Suècia (126,2), Dinamarca (122,8), Bèlgica (118,1), Finlàndia (116,2), Regne Unit (116,2), Alemanya (113,2), França (111,3) i Espanya (106,9). Un altre dels trets de l'economia basca és la seva producció d'alta qualitat, sent la regió europea, en proporció a la seva població, amb més empreses i institucions educatives guardones per l'Unió Europea, gràcies als seus alts nivells de qualitat.

Euskadi en la pràctica és semi-independent i posseeix entre altres, el seu propi sistema fiscal, tributari, sanitari, educatiu i policial propi. Funciona al mateix temps com una confederació de comunitats forals, per aquesta raó cada regió basca occidental posseeix 25 diputats al Parlament Basc independentment del nombre d'habitants de cada una d'elles. Per exemple, Biscaia (1.152.658 h.) quatriplica quasi en població a Àlaba (319.227 h.), per la qual cosa, el vot d'un alabès al Parlament Basc, val quasi quatre vegades més que el d'un biscaí.

Cada regió foral, que té identitat pròpia des de l'Edat Mitjana, posseeix, des d'aquella època, amb periples de prohibició o disminució d'autogovern segons els avatars en la política espanyola, una constitució o Forua (fóru-á; "el Fur"), un parlament o Biltzar Nagusia (biltsár nagúsi-á, Juntes Generals) i un president o Aldun Nagusia (aldún nagúsi-á, Diputat General); constituint el Forua un dels primers sistemes polítics democràtics d'Europa. Posseeix, també, gran autonomia i poder de decisió. La major part de l'autogovern basc és gestionat per cadascuna de les regions basques occidentals, per la qual cosa la descentralització de l'entramat institucional basc és molt notable. Euskadi es basa en l'unió libre de territoris històrics bascos, per la qual cosa cada territori posseeix el dret de separar-se o unir-se a Euskadi quan ho jutgi oportú. El Govern Basc coordina els tres territoris històrics. El 25.2% de la població d'Euskadi (dades de l'any 1996) és bascoparlant (530.000 h.), el 16.3% l'entén però no el parla (344.000 h.) i el 58.5% és monolingüe castellanoparlant (1.230.000 h.).

Per a més informació sobre les institucions basques: economia, fiscalitat, educació, turisme, etc. visitar la pàgina del Govern Basc.

 

 

 

Araba

 

 

Araba (arábá): Álava (en castellà) i Àlaba (en català). La seva extensió és de 2.963 Km² i posseeix 319.227 habitants (any 2011). Va estar habitada en èpoques romanes per les tribus basques autrigona, carístia, vàrdula i vascona.

En l'Edat Mitjana el sud d'Àlaba va pertànyer a la marca superior andalusina governada des de Saragossa, la qual cosa farà que la cultura de la ribera de l'Ebre, actualment coneguda com a cultura aragonesa, arribés a aquesta zona de llengua basca, raó per la qual, actualment, encara que ja no es parla la llengua aragonesa, sí que es continua parlant el dialecte aragonès del castellà que va sorgir de l'absorció de la llengua aragonesa per part del castellà.

 

El nom d'Àlaba procedeix de la forma medieval per dir "el pla" en basc, laba, a què se li va afegir una vocal epentètica (/a/) per facilitar la pronunciació al començament de la paraula, donant lloc a Alaba. Laba ("el pla") sense l'article, lau ("pla"), és al mateix temps una adaptació basca del terme llatí planus ("pla"). En basc la ela lenis (feble) va evolucionar a /r/ amb el que Alaba es va convertir en Araba; mentre que el català va conservar la forma basca medieval escrita com Àlaba. En basc també ha estat denominada com Araba-herria o Alaba-herria (forma utilitzada per l'escriptor basc Axular [ segle XVI ] i que significa "terra plana").

 

 

 

Regió	Araba
Any	2001
Empleats	129.254
Primer Sector	3.962
Indústria	50.468
Serveis	74.824
Empleats (%)	100
Primer Sector (%)	3,1
Indústria (%)	39,0
Serveis (%)	57,9

 

Avui en dia només es conserva, al nord de la regió alabesa, el dialecte occidental o biscaí del basc, un dialecte que en èpoques medievals era parlat al nord-est de la província de Burgos, Àlaba, La Rioja, Sòria, Biscaia i franja fronterera de Guipúscoa amb Biscaia. A la zona mitjana es parla castellà, i a la zona sud, concretament a la Rioja-Alabesa, es parla el dialecte aragonès del castellà.

El basc (dades de l'any 1996) el parla el 7.8% de la població (22.000 h.), un 14.6% l'entén però no el parla (42.000 h.) i el 77.6% és monolingüe castellanoparlant (222.000 h.). La capital d'Àlaba és:

* Gasteiz (gastéis; forma basca)

* Vitoria (forma castellana)

* Vitòria (forma catalana)

Per a més informació visitar la pàgina de la Diputació Foral d'Àlaba

 

 

Bizkaia

 

 

Bizkaia (biskáy-á): Vizcaya (en castellà) i Biscaia (en català). La seva extensió és de 2.217 Km² i posseeix 1.152.658 habitants (any 2011). Engloba la part nord de les antigues Carístia i Autrigònia preromanes.

El seu nom significa cima i era una paraula molt comuna antigament, sinònim de l'actual paraula basca bizkar (bískar; "cima", "lloma"). L'any 1141, en referència a la cima de la muntanya Igeldo de Sant Sebastià (Guipúscoa), apareix inscrit el topònim següent: Iheldo Bizchaya ("Cima d'Igeldo"); també a Navarra hi ha una comarca denominada La Vizcaya, significant la cima.

 

Regió	Bizkaia
Any	2001
Empleats	446.785
Primer Sector	7.481
Indústria	147.430
Serveis	291.874
Empleats (%)	100
Primer Sector (%)	1,7
Indústria (%)	33,0
Serveis (%)	65,3

 

Del marge esquerre del riu Nervión a Bilbao fins al riu Asón de Cantàbria a l'oest i al sud fins part de Burgos i Àlaba, estava la tribu dels autrigons; els seus veïns caristis s'estenien des del marge dret del riu Nervión fins al riu Deba a Guipúscoa (a 13 Km de la frontera biscaí-guipuscoana actual) i al sud fins a gran part d'Àlaba.

A Biscaia es parla el mateix dialecte del basc que a Àlaba, el dialecte occidental, conegut també amb el nom de biscaí.

El dialecte occidental es diferència dels altres dialectes bascos pel seu gran arcaisme. La irrupció del cristianisme i la proximitat amb la tribu basca dels autrigons en via de romanització, que donaria lloc al poble castellà, va tenir molta repercussió en l'èuscar occidental atés que els actuals parlants d'aquest dialecte (alabesos i biscaïns), comparat amb altres dialectes, són els que utilitzen més termes d'origen llatí, per exemple, el terme biscaí-alabès berba (paraula) deriva del terme llatí verbum (paraula).

Es parla castellà principalment a les zones urbanes i industrials fruit de l'arribada d'emigrants de parla castellana a la indústria biscaïna. A Bilbao, tanmateix, ja en el segle XVIII, no es parlava basc pel fet que Bilbao era un port important de Castella i, posteriorment, d'Espanya, per al comerç amb Europa, amb la qual cosa molts comerciants castellans es van assentar i el castellà, gradualment, es va anar convertint en la llengua quotidiana.

Són bascoparlants (dades de l'any 1996) el 18.1% de la població (206.000 h.) i un 18.4% entén basc però no el parla (210.000 h.), el percentatge de monolingües castellanoparlants és del 63.5% (723.000 h.). La capital de Biscaia és:

* Bilbo (bílbo; forma basca)

* Bilbao (forma castellana i catalana)

Per a més informació visitar la pàgina de la Diputació Foral de Biscaia

 

 

Gipuzkoa

 

 

Gipuzkoa (guipúsko-á): Guipúzcoa (en castellà) i Guipúscoa (en català). La seva extensió és de 1.809 Km² i posseeix 709.607 habitants (any 2011).

En l'època romana al seu territori s'estenia la tribu basca dels vàrduls. Guipúscoa, segons alguns etimologistes, és un dels pocs topònims preromans que ha sobreviscut al pas del temps, ja que Vardulia (nom amb què van denominar els celtes al territori d'aquesta tribu) i el basc Gipuzkoa signifiquen el mateix, "terra fronterera".

 

Regió	Gipuzkoa
Any	2001
Empleats	295.110
Primer Sector	5.382
Indústria	117.436
Serveis	172.292
Empleats (%)	100
Primer Sector (%)	1,8
Indústria (%)	39,8
Serveis (%)	58,4

 

El guipuscoà o dialecte central és un dialecte pont, entre el biscaí o dialecte occidental i els dialectes orientals, encara que posseeix més similituds amb aquests últims. El guipuscoà es parla a la part central de Guipúscoa i nord-oest de Navarra. Des de la frontera amb Biscaia fins al riu Deba, a Guipúscoa, es parla el dialecte occidental del basc i a l'extrem nord-oriental de Guipúscoa, el navarrès-labortà.

És la regió peninsular més bascoparlant; el castellà es parla principalment a la capital i zones industrials.

El 44.4% de la població guipuscoana (dades de l'any 1996) parla basc (302.000 h.), el 13.5% l'entén però no el parla (92.000 h.) i el 42.1% és monolingüe castellanoparlant (285.000 h.). La capital de Guipúscoa és:

* Donostia (donósti-á; forma basca)

* Donosti (donósti; forma basca coloquial)

* San Sebastián (forma castellana)

* Sant Sebastià (forma catalana)

 

Per a més informació visitar la pàgina de la Diputació Foral de Guipúscoa

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!