EUSKAL HERRIA

 

 

La utilització de la forma Euskal Herria (éuskal érri-á) està estesa i documentada des de fa segles per a designar a les terres culturalment basques per damunt de fronteres i diferències històriques.

Aquest terme procedeix de les paraules euskara (éuskará) + herri (érri), és a dir, terra de l'euskara. Aquest fet donaria lloc al naixement d'una noció de pertinença basada en la llengua parlada per la col·lectivitat (euskara); i per tant, allunyada de l'esquema indoeuropeu en què la noció de pertinença es basa en el naixement a una terra determinada.

La forma euskal (éuskal), que prové del terme euskara, és comú en la composició basca; per exemple blat es diu gari (gári) mentres que espiga de blat es diu galburu (galbúru, gari+buru; cap de blat) o destral es diu aizkora (ayskóra), i competició en què competeixen els aizkolariak (ayskólari-ák; talladors de tronc, llenyaters) es diu aizkol apustua (áyskol apústu-á; aizkora + apustua).

Si bé actualment la paraula herri es tradueix com "poble" antigament significava "terra". L'escriptor navarrès Pedro d'Axular en el segle XVII anomenava Alaba-herria al que actualment s'anomena en euskara Araba (en català Àlaba). Alaba (adaptació basca del terme llatí planus) significava en èuscar d'aquesta època "pla" i per tant Alaba-herria es tradueix com "terra plana". D'aquesta antiga significació de la paraula herri procedeix també l'actual terme basc herrialde o "part de terra" que és equivalent al terme regió de la llengua catalana i es fa servir normalment en euskara per a fer referència als diferents territoris bascs.

Des dels primers texts llargs en llengua basca, a partir del segle XVI, tot i que ja en aquella època no existia una unitat política i els bascs es trobaven dividits entre els regnes de França i Espanya; a l'un i l'altre costat dels Pirineus, ens trobem amb al·lusions a Euskal Herria. El que denota l'ús generalitzat d'aquest terme entre els euskaldunak (euskáldunák; bascs) per a designar a la terra a què vivien.

El fet d'estar generalitzat el seu ús a tota la bascofonia, ens indica que aquest terme es va estendre entre els bascs a partir del declivi de l'Imperi Romà, en la segona meitat del segle III d.C., en el que va començar un reforçament i mestissatge de les tribus basques, amb una major intercomunicació entre les distintes terres de parla basca i amb una forta autonomia política del conjunt respecte a l'administració imperial. Aqueixa autonomia i cohesió de la població basca no faria sinó augmentar, davall el lideratge dels vascons de Navarra, amb l'arribada de les tribus germàniques - dels visigots i francs- a partir de l'any 400, que va comportar la culminació del desenvolupament de l'euskara comú per a tots els bascs.

Aquesta extensió del terme Euskal Herria, no pot procedir de la posterior unió dels bascs a través del Regne de Pamplona-Nàjera i després del de Navarra, atés que el més lògic és que en compte d'Euskal Herria, s'haguera estès el terme Nabarra (forma medieval basca per a denominar a Navarra) per a designar a la terra dels bascs. El terme Iruñea (Pamplona) mai podria haver-se estès, ja que des dels començaments d'aquest regne en el segle IX, en qualsevol escrit europeu, als seus habitants se'ls anomenava navarresos i al seu regne Navarra; encara que oficialment es diguera primer Regne de Pamplona, i posteriorment Regne de Pamplona-Nàjera (segle X), fins que finalment, en el segle XII, prenguera ja com a oficial la denominació de Regne de Navarra.

Per tant el terme Euskal Herria no és més que la forma basca de designar el que en llatí va ser denominat com Bascònia. Una denominació que va perdurar entre els bascs durant segles, encara que el ducat de Bascònia havia quedat molt allunyat en el temps.

La primera al·lusió a Euskal Herria la trobem mil anys després del sorgiment de l'euskara comú, en una col·lecció de versos, cantars i llanços d'amor escrits entre els anys 1564 i 1567, per l'alabès Juan Pérez de Lazarraga, Senyor de la Torre de Larrea. Uns escrits realitzats durant els seus viatges entre Àlaba i el seu lloc de feina, la Cort Espanyola. En un manuscrit es troba tres vegades el terme eusquel erria que és la forma Euskal Herria adaptada al dialecte occidental o biscaí parlat a la seva zona.

"beti çagie laudatu çegaiti doçun eusquel erria aynbat bentajaz dotadu." (f. 18) [ Sempre vos meravellareu de per què s'ha dotat a Euskal Herria de tants avantatges ]

"çegayti eusquel errian dira ederr guztioc dotadu". (f. 18v) [ De per què s'ha dotat a Euskal Herria de totes aquestes belleses ]

 

Aquest terme ho trobem també, en la mateixa època, però a l'altre costat dels Pirineus, a Lapurdi, en els texts del sacerdot hugonot Joanes de Leizarraga que en 1571 va traduir el Nou Testament a l'euskara. En aquest text apareix el terme adaptat al dialecte navarrès-labortà ("heuscal Herria") i es fa referència al dialectalitzat que es troba l'euskara, atés que, en aquesta època, com hem indicat, havia transcorregut un mil·lenni des del sorgiment de l'euskara comú i aquest idioma havia evolucionat a cada zona d'Euskal Herria de diferent manera.

"...bat bederac daqui heuscal herrian quasi etche batetic bercera-ere minçatzeco manerán cer differentiá eta diuersitatea den" [ Qualsevol sap que a Euskal Herria quasi d'una casa a una altra el diferent i diversa que és la manera de parlar ]

L'escriptor Pedro d'Axular nascut a Urdax (localitat de l'actual Navarra espanyola) ho fa servir també en el seu llibre d'ascètica Gero (guéro, futur) en 1643. En aquest cas la forma navarrès-labortana d'aquesta època ("euskal herria"), és igual a la de l'euskara batua (batúa, unificat) o estàndard. En el pròleg dirigit al lector indica el següent:

"Badaquit halaber ecin heda naitequeyela euscarazco minçatce molde guztietara. Ceren anhitz moldez eta differentqui minçatcen baitira euscal herrian, Naffarroa garayan, Naffarroa beherean, Çuberoan, Lappurdin, Bizcayan, Guipuzcoan, Alaba-herrian eta bertce anhitz leccutan".

[ Sé així mateix que no puc estendre'm a totes les formes de l'euskara. Ja que de moltes maneres i diferentment es parla a Euskal Herria, a l'Alta Navarra, la Baixa Navarra, Zuberoa, Lapurdi, Biscaia, Guipuscoa, Àlaba i a molts altres llocs ]

Amb aquest "eta bertce anhitz leccutan" (i a molts altres llocs) Pedro d'Axular fa referència a l'extensió d'Euskal Herria en el segle XVII que no se circumscriu a l'actual bascofonia, ja que en aquest segle era més àmplia i s'estenia a zones de Gascunya (Béarn) i del nord-oest d'Aragó.

Analitzat el terme Euskal Herria, començarem a analitzar la paraula euskaldun. Aquest terme posseeix el mateix origen que euskal, però en aquest cas se li afig el sufix basc -dun, que significa "el que té". Euskaldun (euskáldun; euskara + dun) per tant significa "el que té l'euskara", és a dir "bascoparlant". Si bé per als bascs sempre va significar l'equivalent al castellà "basc", ja que la noció de pertinença al basc, com hem indicat anteriorment, venia donada per parlar basc i no per haver nascut a Euskal Herria. L'extensió definitiva d'aquesta paraula entre totes les tribus basques es donaria també durant les invasions germàniques.

Mentre la paraula euskal es fa servir anteposada al nom que vol qualificar; la paraula euskaldun apareix posposada o sola. Per exemple euskal telebista (éuskal télébistá) o telebista euskalduna (télébistá euskálduná) signifiquen el mateix: televisió basca. Però per a dir basc (euskalduna; euskaldun + a [declinació nominativa determinada singular] ) o bascs (euskaldunak; euskaldun + ak [declinació nominativa determinada plural] ) sempre s'utilitza la paraula euskaldun.

Si bé en el seu origen euskaldun va significar "basc", actualment s'ha començat a fer servir per a designar el concepte de bascoparlant, atés que hi ha molts bascs que no saben parlar euskara.

Per a dir basc s'ha començat a fer servir el neologisme euskal herritar (éuskal errítar) que engloba tant a euskalduns (vascoparlantes) com a erdalduns.

La paraula erdaldun (erdáldun; erdara+dun) té també la mateixa estructura que la paraula euskaldun però en aquest cas està formada pel terme erdara (érdará) que significa: "llengua no basca", "estrangera". Significava antigament "estranger". Actualment significa castellanoparlant (Euskadi i Navarra), francòfon (País Basc Nord) o gasconòfon (País Basc Nord), segons a quina part de la bascofonia es faci servir.

La forma euskal herritar (éuskal érritár), encara, no és utilitzada normalment per la gran majoria dels bascoparlants que continuen utilitzant la paraula euskaldun, per a designar a una persona basca, sigui o no bascoparlant, seguint, d'aquesta manera, les antigues tradicions.

Amb el sorgiment i posterior extensió en la societat basca de la ideologia nacionalista, el terme tradicional Euskal Herria es va veure substituït gradualment pel neologisme Euskadi ("Terra dels Bascs") inventat per Sabino Arana per a designar a la terra basca. Una forma que va ser inventada pel precursor del nacionalisme basc i fundador del Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV), atés que va considerar la forma Euskal Herria ("Terra de l'Euskara"), poc apropiada per a designar a la nació basca. Allunyant-se, d'aquesta manera, de la tradició basca i acostant-se a la noció indoeuropea de pertinença.

El terme Euskadi va tenir èxit a les regions basques occidentals (convivint amb la forma Euskal Herria); però no a Navarra o al País Basc Nord, on només s'ha continuat utilitzant la forma tradicional Euskal Herria. Actualment els bascs de Navarra o del País Basc Nord associen Euskadi amb la unió política d'Àlaba, Biscaia i Guipuscoa sorgida en la transició a la democràcia espanyola. En convertir-se Euskadi en un terme excloent per a navarresos i bascs del nord, s'ha tornat a la forma tradicional Euskal Herria per a fer referència en euskara al País Basc en el seu conjunt. La utilització d'Euskadi com sinònim d'Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Iparralde) està caient en desús.