A finals del segle XIX i, sobretot, a partir de la dècada dels cinquanta del segle passat, van començar a arribar massivament milers de persones de parla castellana des de diverses parts d'Espanya, cercant un treball a l'indústria basca, la qual cosa va fer que la situació sociolingüística canviés. El castellà ja no era propi només de gent de llinatge, burgesa, de gent instruïda i culta, sinó, també, de gent humil que venia al País Basc cercant un manteniment. Això va fer que el castellà, gradualment, perdés prestigi a la societat basca i que el basc, en altre temps llengua relegada a l'ostracisme, recobrés el seu prestigi social.

En aquest ressorgir de la llengua basca tindria també vital importància el nacionalisme basc. Aquesta ideologia va sorgir, a finals del segle XIX, en resposta a l'abolició del sistema foral basc per part d'Espanya. El basc era un dels pilars de la identitat basca i havia de ser recuperada i impulsada.

 

(a) Euskadi o País Basc occidental: entitat política integrada pels territoris històrics d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.

(b) Iparralde o País Basc nord: integrat pels territoris de la Baixa Navarra, Labort i Sola.

(c) Euskal Herria o País Basc: integrat per les regions d'Álaba, Baixa Navarra, Guipúscoa, Navarra, Labort, Sola i Biscaia.

(d) Bilingües: parla perfectament tant en basc com en alguna llengua llatina parlada al País Basc (espanyol, francès o gascó).

(e) Bilingües Receptors: entenen el basc però no el parlen, la seva llengua quotidiana és la llatina (espanyol, francès o gascó).

(f) Erdalduns: desconeixen el basc. Són parlants de llengua llatina (espanyol, francès o gascó).

L'any 1968 es desenvolupa el basc supradialectal o basc batua (unificat) basat en el basc literari dels dialectes guipuscoà i navarrès-labortà. Ja que fins aquesta època per al basc literari s'utilitzaven els diversos dialectes bascos. Aquesta unificació era quelcom indispensable per a la pervivència de la llengua basca i perquè es convertís a futur en una llengua oficial.

Amb la desaparició del franquisme i arribada de la democràcia, el basc, per primera vegada en la seva història mil·lenària, es converteix en llengua oficial tant a Euskadi, com a la zona bascoparlant del nord de Navarra (excepte durant la guerra civil espanyola, encara que a un territori molt reduït que aglutinava, sobre tot, l'actual província de Biscaia). Quedant l'assignatura pendent de què aquesta oficialitat s'estengui també a la meitat i sud de Navarra, així com a Iparralde o el País Basc nord. La situació lingüística del basc quan va arribar aquesta oficialitat era catastròfica. Si bé la llengua basca era parlada en el segle XI d.C des de part de Cantàbria fins part de Catalunya, al nord fins part d'Aquitània i al sud fins a gran part de Burgos, La Rioja i Sòria; en la dècada dels vuitanta del segle passat, es parlava a una novena part del territori medieval, als minúsculs territoris històrics d'Euskadi, al País Basc nord i a Navarra.

S'obren ikastoles al llarg de tota la geografia euskaldun a què s'imparteixen les classes en basc. Sorgeixen les primeres generacions de bascos que saben llegir i escriure en basc després de quaranta anys de prohibició franquista de la llengua i cultura basques. Una prohibició de tot el basc, que si per a quelcom va servir, va ser per fer conscient a la població euskaldun de la importància de la pervivència del seu idioma i de la seva cultura, quelcom del que anteriorment molts euskalduns no s'adonaven. El basc es va estenent al sistema educatiu basc gratuït, ja era possible realitzar els estudis des de preescolar fins al curs de preparació a la universitat en basc. Cada any augmenta la publicació de llibres de qualsevol tipus en llengua basca.

Sorgeix la ràdio pública Euskadi Irratia (euskádi irráti-á; "Ràdio Euskadi") i la televisió pública Euskal Telebista (éuskal télébistá; "Televisió Basca"), la programació de la qual és integrament en llengua basca. Una programació emesa diàriament a les set regions del País Basc i via satèl·lit a tot el món. Posseïm ja diaris i revistes integrament en basc.

La llengua basca es va estenent a la universitat, ja és possible realitzar carreres universitàries integrament en basc. Es va obrint camí a les enginyeries. Es va estenent, també, a les noves tecnologies, paquets ofimàtics com a Office o sistemes operatius com a Windows, es troben disponibles en basc.

El basc ha recuperat el prestigi perdut antany enfront de les llengües llatines, la qual cosa ha fet que gran part dels pares trien lliurement per a l'educació dels seus fills, d'entre els tres models existents al sistema educatiu basc, principalment, el model D (tot en basc amb l'assignatura de llengua i literatura espanyoles), així com en menor grau el model B (unes matèries en basc i altres en castellà). Mentre que el model A (tot en castellà a què el basc s'estudia com a assignatura) va perdent llocs en l'acceptació de la població basca, pel fet que aquest model no garanteix el coneixement del basc ni el bilingüisme dels alumnes, ja que s'estudia basc com si fóra anglès. Sent el basc més complex que l'anglès, els coneixements de basc dels alumnes que estudien a aquest model quan arriben a la universitat són bàsicament nuls. A Navarra hi ha un model més que és el model G, integrament en castellà, al que no hi ha cap assignatura en basc.

Amb l'oficialitat de la llengua basca durant aquests trenta anys, s'ha aconseguit que no hi hagi un municipi d'Euskadi on no hi hagi un bascoparlant. El nombre de bascoparlants ha augmentat en més de 100.000. Tenint en compte la complexitat de l'aprenentatge del basc, així com el nombre d'habitants de la comunitat, és una xifra molt satisfactòria.

Al contrari que a Euskadi, on el basc i el castellà són cooficials a tot el territori; la Comunitat Foral de Navarra, al contrari, està dividida lingüísticament en tres zones. La zona bascoparlant, al nord de la comunitat, on són cooficials tant el basc com el castellà; i, per una altra banda, la zona mixta (Pamplona i diversos municipis de la zona central de Navarra) i la zona no bascòfona (meitat i sud de Navarra), on només és oficial el castellà.

Encara que el basc va in crescendo a la Comunitat Autònoma Basca; a Navarra, al contrari, s'ha aconseguit que la pèrduda del basc s'estanqui. La recuperació del basc a Navarra no ha estat tan espectacular, bàsicament, perquè el basc no és oficial a tot el territori.

Dues lleis regulen l'estatus de la llengua basca: la Llei Orgànica 13/1982, de 10 d'agost, de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra -que ve a ser l'estatut d'autonomia particular de Navarra-, i la Llei Foral 18/1986, de 15 de desembre del basc.

La zona denominada bascòfona només és residència de l'11% dels navarresos, i no té serveis fonamentals com a serveis administratius generals, hospitals, Palau de Justícia o universitat. Així, en drets com, per exemple, l'escolarització en basc, els navarresos tenen reconegudes diferents opcions segons la zona a què resideixin. A la zona anomenada no bascòfona no hi ha l'opció pública de realitzar els estudis de primària i secundària en basc; mentre que a la zona mixta hi ha un ràtio mínim d'alumnes per poder accedir a aquest dret.

Amb aquestes mesures, se li posen traves al desenvolupament de la llengua i a la reproducció de la comunitat lingüística, justament, a les zones on més vital és el garantir-les. Des de 1999 els drets reconeguts als bascoparlants s'han vist reduïts a través de diversos decrets, resolucions, ordres i acords administratius, com el Decret Foral 372/2000, d'11 de desembre, que regula l'ús del basc a les Administracions Públiques de Navarra. Aquest decret limita l'ús administratiu del basc i, en la pràctica, converteix en zona no bascòfona la zona definida com mixta a la Llei del Basc de 1986.

També cal citar el Decret Foral 203/2001, de 30 de juliol, pel que s'indiquen els llocs de treball de la plantilla orgànica de l'Administració de la Comunitat Foral de Navarra i els seus organismes autònoms, exclòs el personal docent del Departament d'Educació i Cultura, per a l'accés del qual és preceptiu el coneixement del basc i als que ha de ser considerat com a mèrit entre altres. El Govern de Navarra, ha reduït mitjançant aquest decret els llocs bilingües de la seva plantilla, que a penes passen de l'1 % (153 d'uns 14.000 funcionaris), la qual cosa augmenta la incapacitat de l'Administració per donar servei a tots els ciutadans, i agreuja la vulneració dels drets lingüístics dels navarresos bascoparlants.

Els plans d'actuació que han entrat en vigor després de l'aprovació del Decret Foral 372/2000 (acords de 8 de gener i de 5 de febrer de 2001) estableixen la retirada immediata del basc de documents, imatges, segells, rètols, senyalització, etc. Així, per exemple, l'article 3.2 del 'Pla d'Actuació per a l'aplicació de la normativa sobre l'ús del basc a la Zona Mixta', aprovat mitjançant un acord del 8 de gener de 2001, estableix respecte a la senyalització, rètols i segells oficials que: "Es procedirà de forma immediata a assegurar el compliment que els rètols indicatius existents a façanes d'edificis, de seus, a oficines, a despatxos i a qualsevol dependència de l'Administració de la Comunitat Foral de Navarra i dels seus Organismes autònoms, així com els seus segells oficials i tots els seus elements de senyalització i identificació, es redactin exclusivament en castellà, substituint immediatament els existents que no compleixin aquest requisit" (els bilingües castellà-basc).

Diversos agents socials (associacions, sindicats) a més de moltes corporacions locals, van interposar recursos contenciós-administratius al Decret Foral 372/2000. El 26 de juny de 2002, sengles sentències emeses pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra van anul·lar primerament, el pla d'acció de la denominada zona bascòfona i, després, el propi Decret Foral. Posteriorment, el pla d'acció per a la denominada zona mixta també va quedar anul·lat. De totes les maneres, encara estant anul·lat, El Govern de Navarra va continuar aplicant el decret, per a això, va recórrer la sentència i, d'aquesta manera, va evitar la fermesa de les sentències i, d'altra banda, va començar a treballar les gestions necessàries per posar en vigor un nou Decret Foral. Finalment, en febrer de 2003, va aprovar el Decret Foral 29/2003, de 12 de febrer, que regula l'ús del basc a les Administracions Públiques de Navarra. Aquest decret té contingut quasi idèntic al Decret Foral anul·lat 372/2002.

El basc és parlat pel 9.6% de la població navarresa, un 9.8% l'entén però no el parla, mentre que el 80.6% de la població és monolingüe castellanoparlant. Actualment més de la meitat dels pares navarresos han triat lliurement que els seus fills estudiïn totes les assignatures en basc o tinguin l'assignatura d'aquesta llengua. No obstant això, amb les polítiques cada vegada més restrictives de l'ús i aprenentatge del basc que porten endavant els successius governs de Navarra, ningú sap qual podrà ser el futur de la lingua navarrorum (basc) a la terra que la va veure néixer.

A Iparralde o el País Basc nord el basc encara no és oficial. A finals del segle XIX, el 65% de la població basca del nord parlava en basc. Ara la situació és crítica només el fa el 26.4% (en general, gent major i a zones rurals), un 9.3% l'entén, encara que no el parla i la resta (64.2%) és monolingüe francès o parla gascó. Si no s'aconsegueix la cooficialitat junt amb el francès, i no es recolza la llengua a l'ensenyament s'estima que, en un termini de 40-50 anys, el basc haurà desaparegut completament d'Iparralde.

Encara que amb ombres en la seva recuperació i permanència tant a Navarra com a Iparralde; a Euskadi, que aglutina al 75% de la població del País Basc, s'augura per a aquesta llengua un futur esperançador en el nou mil·lenni que acaba de començar. Per fi el basc no és solament vehicle de cultura tradicional basca, sinó també, vehicle de la cultura de les arts i de les ciències. En el treball diari de tots està la permanència i recuperació de la nostra llengua. Com bé va dir el primer escriptor en llengua basca Bernard Etxepare:

Heuscara, 
ialgui adi mundura!

( Llengua basca, surt al món! )

Comparteix aquesta pàgina!