En 1492 Colom descobreix Amèrica, la qual cosa modificarà totalment la forma de vida dels bascos i dels espanyols a partir d'aquest descobriment. A pesar de la reduïda població basca, les individualitats basques destaquen en el descobriment i la conquesta d'Amèrica.

El navegant que realitza la major proesa de navegació de tots els temps va ser el basc Juan Sebastián Elkano, nascut a Getaria (Guipúscoa), donant la volta al món per primera vegada.

El conquistador Lope d'Agirre, destacat per la seva tirania i crueltat, va descendir de les altures dels Andes peruans, va baixar pels rius Marañón i Amazones fins sortir al mar i per allà va arribar a l'illa Margarita, a les costes de Veneçuela.

Juan de Zumarraga va ser el primer bisbe de Mèxic, defensor dels indis, la carta del qual a Carles V és un dels documents clau en l'història de la defensa dels drets humans.

El Paraguai va ser colonitzat pel basc Irala, Mèxic occidental pel basc Francisco de Ibarra, les Filipines pels bascos Legazpi i Urdaneta.

El paper de la Companyia Guipuscoana en la formació de Veneçuela en el segle XVIII va ser també decisiu.

El més universal i inspirat cabdill de l'emancipació dels pobles hispànics d'Amèrica, Simón Bolibar, era descendent de bascos; Urdaneta, i Arizmendi, van ser els cabdills dels dos extrems oriental i occidental d'una Veneçuela que s'estava formant.

L'últim i més feroç cabdill reialista de la guerra d'emancipació americana, que va morir a l'Alt Perú barallant per un rei que no se'l mereixia, va ser el basc Pedro Olañeta.

Amb molta raó el basc Miguel d'Unamuno veu la presència basca en la formació dels pobles hispànics d'Amèrica com el principal factor de la seva personalitat històrica. La història de Xile i la de Veneçuela no podrien escriure's si exclouen del seu quefer als cognoms bascos. I el mateix podria dir-se d'Argentina, on el basc Juan de Garai va fundar definitivament la ciutat de Buenos Aires, i la de Santa Fe més al nord. Un descendent de bascos, Esteban Etxeberria, és considerat el fundador d'una literatura argentina pròpiament dita. Els cognoms bascos són comuns a la toponímia pampeana.

Colons bascos pescaven balenes a la costa de Terranova, segons alguns historiadors, un segle abans que Colom viatjarà a Amèrica. Llavors, en 1497, John Cabot va intentar descobrir la ruta de les espècies al nord que Colom no va trobar. Nascut a Gènova, Cabot estava convençut que la corona britànica estaria interessada a invertir en el descobriment d'aquesta nova ruta. Després de només 35 dies, Cabot va descobrir terra, però no era Àsia. El que va trobar va ser una excel·lent costa pesquera desbordant d'abadejos. A pesar de la presència de més de 1000 vaixells pesquers bascos, Cabot va reclamar la terra per a Anglaterra. Hi ha molta controvèrsia entre els historiadors en relació a si els bascos van arribar abans o després que Colom a Amèrica. Segons Gracia, els pescadors bascos (els biscaïns, per ser més exactes) van arribar a Terranova quaranta anys més tard que Colom descobrís Amèrica, i la principal raó per la qual anaven fins allà era, més que la balena, l'abadejo. Amb la prohibició de la reforma catòlica del segle XVI de menjar carn determinats dies, el consum del peix va augmentar, i el peix que millor es conservava durant els trajectes llargs era l'abadejo.

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!