Després de la mort de Carles III, l'any 1425, Navarra es va veure sumida a una profunda crisi institucional ocasionada també per l'enfrontament entre les faccions en litigi que es disputaven el control del regne. En la primera dècada del segle XVI, només quedava del Regne de Navarra: l'Alta Navarra (pertanyent actualment a Espanya) i, d'altra banda, la Baixa Navarra i el Béarn (avui en dia pertanyents a França). Navarra estava en estat de preguerra civil entre beaumontesos, al Pendó del príncep de Viana (1421-1461). Títol navarrès equivalent al príncep d'Astúries en la monarquia espanyola o príncep de Gal·les en la monarquia britànicanord i meitat oest de Navarra, i agramontesos, al sud, a la ribera de l'Ebre i meitat est de Navarra.

Regnaven a Navarra Catalina i Joan d'Albret, als qui Ferran el Catòlic va invitar a formar part de l'aliança contra el rei francès Lluís XII, sense resultat algun. En realitat, els reis de Navarra temien tant a França com a Espanya, les dos grans potències que la rodejaven, i aquestes al mateix temps, pretenien annexar-se el seu petit territori, no tant per acréixer els seus dominis com per evitar l'aliança amb l'enemic. En aquesta situació, Ferran el Catòlic va tenir notícies del Tractat de Blois, signat el 18 de juliol de 1512 entre França i Navarra, contrari als seus interessos polítics i immediatament va envair Navarra amb l'ajut dels beaumontesos (contraris a Catalina i Joan d'Albret, que eren recolzats pels agramontesos), així com de bascos occidentals pertanyents a Castella [ des dels segles XIII (guipuscoans) o XIV (alabesos) ] o a la seva òrbita (biscaïns, incorporats a Castella en 1516). El Duc d'Alba va aconseguir (25 de juliol de 1512) la rendició de Pamplona, i encara que els francesos van intentar recuperar el regne, no van tardar a retirar-se d'ell.

Si bé entre els plans dels beaumontesos no estava la desaparició del Regne de Navarra, en 1515 les Corts de Castella, celebrades a Burgos, van incorporar la corona de Navarra a la del tron castellà. Es va reconèixer que cada una de les dues monarquies mantindrien les peculiaritats en les seves lleis, territori i govern i que Navarra era un regne diferenciat de les altres monarquies espanyoles, quant al seu territori, jurisdicció, judicis i govern. La incorporació significaria, a més, una unió d'iguals entre dos regnes, amb un reconeixement exprés dels furs i lleis navarresos. L'última resistència a la invasió espanyola es troba a Amaiur (Maia) en 1522.

El rei de Navarra en 1530, torna a ocupar la Baixa Navarra, abandonada per Carles I d'Espanya. En 1589, Enric III de Navarra es converteix en « Rei de Navarra i de França » sota el nom d'Enric IV.

Enric III de NavarraPer un edicte d'unió en 1620 Lluís XIII, rei de Navarra i de França, uneix Navarra a la corona francesa, encara que l'acte no és reconegut pels navarresos els qui tenen els seus mandataris a Pabe (Pau). En 1631 Biscaia aprofitant l'alçament de catalans i portuguesos per la seva independència d'Espanya, intenta també independitzar-se; encara que la rebel·lió és sufocada per l'exèrcit espanyol, tant a Catalunya com a Biscaia, si bé Portugal aconsegueix independitzar-se. Pel tractat dels Pirineus en 1659, Lluís XIV renuncia als seus drets legítims sobre la Navarra meridional, encara ocupada pels espanyols. En 1661, s'executa a Bernard de Goihenetxe, dit Matalaz, cap de la revolta de Sola en contra de la resenyorialització d'aquest territori basc propugnada per la monarquia francesa, i que atemptava contra les institucions econòmiques i polítiques tradicionals de Sola.

Pel Tractat d'Elizondo (Navarra), en 1765, els reis d'Espanya i de França fixen la frontera dels seus regnes a territori pirinenc navarrès, el tractat no s'aplicarà a causa de la protesta de navarresos del nord i del sud. En 1789 la revolució francesa suprimeix les institucions forals de Sola i de Labort, i s'annexa la Baixa Navarra, qui no ha volgut participar a les reunions parlamentàries a Versalles.

En 1790 es crea el Departament de Baixos-Pirineus (actual Pirineus Atlàntics) integrat per les regions basques de Labort, Baixa Navarra i Sola, i per la regió gascona del Beárn, un departament que nega identitat pròpia als bascos continentals.

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!

 

 

 

 

La Història del País Basc continua a la pàgina següent >> Les Guerres Carlines