En la lluita dinàstica al tron d'Espanya, Isabel (filla legítima de Ferran VII mort en 1833) es va aliar amb els liberals donant lloc al bàndol dels isabelins; mentre que Carles Maria Isidre de Borbó (germà del rei Ferran VII) que era absolutista es va aliar amb les tesis foralistes que estaven en contra de la desaparició dels règims forals, la qual cosa va donar lloc al carlisme i al bàndol carlí.

El conflicte carlí basc va estar condicionat per les tensions socials entre partidaris i detractors de la permanència dels règims forals. Mentre els propietaris rurals volien la seva pervivència, els comerciants, residents principalment de les ciutats, volien la seva supressió o modificació. Els primers s'identificaven majoritàriament amb l'absolutisme, a pesar que Ferran VII, pare d'Isabel II, també havia intentat la supressió dels furs.

Per tant, en la "Primera guerra carlina" (1833 - 1839), part dels bascos meridionals recolzen als carlins, no per causes dinàstiques sinó per defensar la no desaparició de les institucions basques establides als furs. En 1839, els carlins són derrotats. Se celebra la convenció de Bergara, que comporta la pèrduda gradual dels règims forals d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra. En 1841, es transfereix la duana espanyola de l'Ebre al Bidasoa. Comença en 1845, l'èxode massiu de bascos a Amèrica del sud, que ja havia començat el segle anterior per fugir de la fam. Gran part de la població bascoparlant de Navarra va emigrar a Amèrica, la qual cosa va fer que el basc, que continuava sent la llengua majoritària dels navarresos, anés perdent terreny a marxes forçades; mentre que l'espanyol, en altre temps llengua parlada només a la ribera de l'Ebre, al sud de Navarra, i a la meitat est (romanzado), se va anar estenent cap a la meitat i nord de la regió.

En 1856, se celebra una convenció francoespanyola per aplicar la fixació de la frontera compartint Navarra.

"Segona guerra carlina" (1872 - 1876), en què les aspiracions de part dels bascos de recuperar la sobirania es veuen truncades per la derrota de les tropes carlines, la qual cosa ocasiona el reforçament del centralisme espanyol i pèrduda definitiva dels règims forals.

Comparteix aquesta pàgina!