Del ferro als Alts Forns, la mineria del ferro ha caracteritzat al País Basc des de temps remots. Ja a principis del segle XIV es va originar un creixement demogràfic i econòmic a causa d'aquesta activitat, que duraria fins a finals del segle XVI. En el segle XVIII, el País Basc va experimentar un nou auge econòmic gràcies, en part, al desenvolupament de la indústria siderúrgica.

A mitjan segle XIX, es van començar a construir diverses empreses siderúrgiques al marge esquerra del riu Nervión a Biscaia, la unificació de les quals, en 1901, donaria lloc a "Altos Hornos de Vizcaya". A principis del segle XX "Altos Hornos de Vizcaya" era la major indústria d'Espanya, sent l'empresa hegemònica i líder del sector siderúrgic espanyol.

L'intens procés d'industrialització del País Basc, menys intens o absent a la resta d'Espanya, excepte Catalunya, va donar lloc a què amb el ferro de les seves mines a Biscaia i Guipúscoa es fabriqués acer, i amb l'acer, es van construir vaixells, bicicletes, armes, maquinàries i ferrocarrils.

Desenvolupant el talent financer, especialment els bilbaïns, van organitzar bancs que van finançar teleries, fàbriques de paper i empreses de qualsevol classe, la qual cosa va donar lloc a una burgesia industrial sense parangó a la resta d'Espanya, exceptuant de nou Catalunya.

De la situació precària i d'explotació que els treballadors van haver de patir a la mina i siderúrgia biscaïnes del marge esquerre del riu Nervión, sorgiria uns dels primers llocs d'Espanya, als que es va refermar amb més força una nova ideologia, el socialisme, defensant el dret dels treballadors a una vida digna. Una ideologia que actualment continua sent la majoritària al marge esquerra.

El fet que "Altos Hornos de Vizcaya", dirigida per burgesos bascos castellanitzats que renegaven de la llengua basca per ser una llengua del "populatxo", exigís el coneixement del castellà per a la contractació de treballadors, va obligar a la població de parla basca de la zona, per falta de feina, a emigrar a Amèrica en cerca d'un manteniment; mentre milers de persones provinents de fora del País Basc venien a treballar a aquesta indústria, desbasquitzant comarques senceres de Biscaia. El que va fer que el nacionalisme basc inicial fos molt bel·ligerant amb la incipient industrialització, considerant-la un ariet per espanyolitzar als bascos i fer desaparèixer, d'aquesta manera, al poble basc.

Barakaldo, que és avui en dia la principal ciutat del marge esquerre i on actualment la llengua quotidiana és l'espanyol, va haver-hi una època del segle XIX que no va poder enviar cap representant a les juntes biscaïnes, on era requisit saber parlar espanyol, perquè cap d'ells sabia parlar-lo. El procés d'industrialització ocasionarà la pèrduda total del basc de Bilbao, del marge esquerre i de les localitats pròximes al gran Bilbao. Generant l'actual contrast cultural entre la zona del gran Bilbao de llengua espanyola i l'est de Biscaia, on la llengua quotidiana és la basca.

El nacionalisme basc inicial no sols va ser contrari al procés d'industrialització que s'estava duent a terme que només contractava a castellanoparlants, sinó també a la ideologia socialista que va néixer de la industrialització, considerant-la una ideologia anticlerical, forana, desarrelada de la terra basca, per haver nascut entre gents vingudes de fora del País Basc.

El socialisme basc tampoc escatimarà crítiques al nacionalisme basc acusant-lo d'integrista religiós i racista. Un antagonisme entre les dues principals ideologies basques al llarg del segle XX que desapareixerà, quan s'uneixin en defensa de la república espanyola i de la democràcia, i en contra de l'alçament feixista.

Després del socialisme va sorgir el comunisme. Aquestes dues ideologies d'esquerres van influenciar àmpliament a la societat basca al llarg del segle XX. D'aquesta influència, no quedarà aïllat el nacionalisme basc, i de diferents escissions del partit nacionalista inicial, el PNV, sorgiran partits d'esquerra nacionalista, al llarg del segle passat, que donarien lloc a l'esquerra abertzale, màxim rival del PNV a l'àmbit nacionalista basc.

El socialisme i el comunisme bascos tampoc quedaran exempts de la influència ideològica nacionalista i faran seus el terme Euskadi per designar al País Basc i la ikurriña o bandera basca creada per Sabino Arana, precursor del nacionalisme basc. Faran seva també la reivindicació del dret d'autodeterminació del poble basc, un dret que si bé el comunisme basc segueix defensant-lo; el socialisme basc, al contrari, en èpoques posteriors a la reinstauració de la democràcia a Espanya, per raons polítiques a nivell espanyol, es veurà obligat a canviar ideològicament i es convertirà en ferm opositor del mateix.

El símbol més característic del potent procés industrial basc és el "Pont Penjant de Biscaia" que uneix les biscaïnes localitats costaneres de Getxo i Portugalete. Va ser inaugurat en 1893 com el primer pont-transbordador del món. Dissenyat per l'arquitecte Alberto Palau, va ser declarat per la UNESCO el 13 de juliol del 2006 com a "Patrimoni de la Humanitat".

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!