A les primeres eleccions autonòmiques, el 9 d'abril de 1980, l'Euzko Alderdi Jeltzalea (éusko aldérdi yeltsáleá; Partit Nacionalista Basc, EAJ-PNV) va obtenir 25 dels 60 escons de la Cambra que li van donar una majoria molt folgada, ja que els onze parlamentaris d'Herri Batasuna (errí batásuná; Unitat Popular, HB), ala política d'ETA, no van participar a les feines parlamentàries durant pràcticament tota la legislatura, al no acceptar l'entramat institucional basc sorgit de la constitució espanyola i l'estatut de Gernika. El dirigent navarrès del PNV, Carlos Garaikoetxea Urritza, va ser el primer Lehendakari o president del Govern Basc en la nova etapa democràtica.

En 1981 es dóna començament a la dispersió dels presos d'ETA per presons espanyoles, dispersant-los a milers de quilòmetres del País Basc. El Govern Espanyol pren aquesta resolució, sense molt resultat, amb l'objecte d'allunyar-los de les pressions del nucli dur de l'organització, que possibiliti que els activistes d'ETA renunciin a la lluita armada i es reinsereixin en la societat.

El 12 d'abril de 1984, quan la Cambra basca era de 75 parlamentaris, Garaikoetxea va ser reelegit al capdavant d'un govern monocolor protegit per 32 escons. Però, el 18 de desembre del mateix any, Garaikoetxea va posar a disposició de l'Assemblea del PNV el seu càrrec per desacord amb les posicions del seu partit sobre la Llei de Territoris Històrics, sobre harmonització d'institucions al País Basc aprovada al Parlament al novembre de 1983. Ja que Garaikoetxea estava en contra de l'excés de poder que segons ell posseïen les diputacions forals de cadascun dels territoris històrics gràcies a aquesta nova llei. Per substituir-li el PNB va nomenar al llavors diputat general de Guipúscoa i anteriorment alcalde de Mondragón (Guipúscoa), José Antonio Ardantza Garro, que va prendre possessió de la presidència del Govern Basc el 26 de gener de 1985. Als dies precedents s'havia signat un pacte de legislatura entre el Govern Basc i el grup socialista d'Euskadi, referit a la reconversió industrial, determinades iniciatives legislatives, desenvolupament autonòmic i lluita contra el terrorisme.

Al maig de 1986 es va constituir l'organització "Gesto por la paz de Euskal Herria" que va demandar amb marxes, rodes de premsa i manifestacions el cessament de la lluita armada d'ETA.

Als mesos de juliol i agost de 1986, es va produir una escissió al PNV, per la qual onze membres del sector crític van ser expulsats i van formar un nou partit, Eusko Alkartasuna (éusko alkártasuná; Solidaritat Basca, EA), liderat per Garaikoetxea. La retirada d'aquests diputats impedia a Ardantza continuar governant i el 26 de setembre de 1986 va anunciar la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions autonòmiques per al 30 de novembre del mateix any.

Designat novament candidat a lehendakari, el 26 de febrer de 1987 Ardantza va ser reelegit president del Govern Basc en coalició amb el Partit Socialista (PSOE) durant el període 1987-1990.

Com a resultat de l'ascens imparable a la societat basca del suport a les tesis de l'esquerra abertzale (nacionalista) representada armadament per ETA i políticament per HB i la inutilitat de la guerra bruta per poder aturar-lo, ja que aquesta l'avivava més, els partits d'àmbit estatal (PSOE, CDS, AP) i nacionalistes bascos com el PNV, EA i Euskadiko Ezkerra (euskádikó eskérra; Esquerra d'Euskadi, EE. Actualment integrat dins del PSOE basc) van signar el Pacte d'Ajuria Enea el 12 de gener de 1988. L'objectiu últim d'aquest pacte era evitar que HB es convertís en força hegemònica al País Basc. Cal tenir en compte que el PNV havia patit una escissió de què va sorgir un nou partit (EA). Aquesta escissió va deixar molt debilitat el PNV. De governar les institucions basques per majoria absoluta, va passar a governar-les en coalició amb el PSOE. El PNV veia en HB un perill, ja que podia substituir-lo al govern de moltes institucions i desestabilitzar, d'aquesta manera, l'entramat institucional basc, atés que HB estava totalment en contra de les institucions basques sorgides de la constitució espanyola i de l'estatut d'autonomia de Gernika, que dividien el País Basc, segons ells, en dues comunitats autònomes artificials (Euskadi i Navarra) i no dotava al poble basc del dret a l'autodeterminació. L'escissió del PNV, per exemple, possibilitava que HB fos hegemònica i pogués governar a territoris com Guipúscoa.

L'objectiu del Pacte d'Ajuria Enea era aconseguir la pau a través de la fi d'ETA, la qual cosa comportava la lluita policial en contra d'ella i l'aïllament de la seva manifestació política, HB, mentre aquesta no condemnés la violència d'ETA. Però la realitat era molt diferent. Per als partits d'àmbit estatal aquest pacte suposava l'unir forces per aconseguir derrotar el principal pilar que desestabilitzava l'estat i que posava en perill la unitat d'Espanya. Per al PNV aquest pacte suposava evitar que HB continués aconseguint més cotes de poder i assegurar-se el suport del PSOE a les institucions basques per poder continuar-les governant, així com que el PSOE (força majoritària a Espanya en aquell moment) impulsés el desenvolupament total de l'estatut d'autonomia basc.

Al març de 1989 a Alger el Govern Espanyol del PSOE i ETA negocien, un mes més tard es frustren les negociacions i ETA torna a les armes.

 

 

 

 

Comparteix aquesta pàgina!