IPARRALDE

És el País Basc Continental, també anomenat País Bascofrancès. Té 264.000 habitants y està integrat per tres regions: Lapurdi, Behe Nafarroa i Zuberoa. Ja en el segle XVIII, la Revolució Francesa va acabar amb les institucions forals de les regions basques continentals i avui és el dia, que no posseeixen una entitat política pròpia.

El País Basc, no existeix al mapa de França. Pertany junt amb el Bearn, al Departament de Pirineus Atlàntics i aquest al seu torn, a la regió d'Aquitània. L'euskara, no és cooficial junt amb el francès, legalment no existeix.

En un referèndum no vinculant realitzat recentment a les tres regions d'Iparralde, la població bascofrancesa es mostra majoritàriament a favor d'un Departament Basc propi. Per ara, les autoritats gal·les han fetes oïdes sordes, davant de les insistents cridades dels partits polítics d'Iparralde, inclòs el socialista francès (partit del govern), per un Departament Basc, que impulsi econòmicament Iparralde i recolzi la llengua i cultura basques.

A finals del segle XIX, el 65% de la població bascofrancesa parlava en euskara. Ara, la situació és crítica, només el parla el 26.4% (70.000 h.), en general, gent major i a zones rurals; un 9.3% (25.000 h.) l'entén, encara que no el parla y la resta (64.2%) parla gascó o és monolingüe francès (169.000 h.). Si no s'aconsegueix la cooficialitat junt amb el francès, i no es recolza la llengua en l'ensenyament, s'estima que en un termini de 40-50 anys, l'euskara haurà desaparegut completament d'Iparralde.

Lapurdi

Lapurdi (lapúrdi): Labourd. Era terra de bascons, a ella es trobava la ciutat romana de Lapurdum (Baiona), que li va donar el nom a la regió. És la regió més occidental i dóna a la costa atlàntica. Són labortanes Miarritze (mi-árritsé, Biarritz), Hendaia i Donibane Lohitzune (doníbané lo-ítsuné, Sant Joan Lohitzune). És zona turística d'importància a nivell francès. La seva població és de 219.000 habitants, concentrada en su majoria a la zona turística costera

Com a descendents de bascons que són, parlaven dialecte navarrès. Aquest, va ser influenciat durant segles pel gascó, donant lloc en l'Edat Mitjana a un nou dialecte, el navarrès-labortà. El 19.4% de la població és bascoparlant, el 9% l'entén però no el parla i el 71% parla gascó o és monolingüe francès. La capital de Labourd és:

• Baiona (bai-óna, forma èuscara)
• Bayonne (forma francesa)
• Baiona (forma catalana)

 

 

Nafarroa Beherea

Nafarroa Beherea (nafárro-á beéreá): Baixa Navarra (Estat francès), també anomenada Behe Nafarroa (beé nafárroá) i Baxe Nabarre (bashé nabárre). Es troba entre les regions de Lapurdi (a l'oest) i Zuberoa (a l'est). Té 30.000 habitants, la seva població és majoritariament rural.

França i Espanya van acordar delimitar les seves respectives fronteres, a través de la frontera natural dels Pirineus. Essent la Baixa Navarra, la porció del que quedava del Regne de Navarra, que va tocar en sort als francesos. Des de llavors, els navarresos estan separats entre els dos estats. El seu escut d'armes no ha variat, segueix essent el mateix que el dels seus paisans, a l'altre costat dels Pirineus. Les cadenes i la maragda arrabassades de la tenda de campanya mora, després de la victòria cristiana en 1212, en la batalla de les Navas de Tolosa. Un escut d'armes, que va substituir a l'estendard navarrès tradicional de l'època bascona, l'Arrano Beltza (arráno béltsa, àguila negra) sobre llenç groc.

Igual que a Lapurdi, es parla el dialecte navarrès-labortà sorgit de l'evolució en la Edad Mitjana del navarrès per influència del gascó. El 69% de la població és bascoparlant, el 11% l'entén però no el parla i el 19% parla gascó o és monolingüe francès. La capital de la Baixa Navarra és:

• Donibane Garazi (doníbané garási, forma èuscara)
• Sant Jean-Pied-de-Port (forma francesa)

 

 

Zuberoa

Zuberoa (subéro-á): Soule. És la regió més oriental d'Iparralde i potser la que posseeixi una identitat pròpia més marcada. Té 15.000 habitants, la seva població és majoritariament rural.

Es parla el dialecte suletí, que igual que a les regions anteriors, procedeix del navarrès. Aquesta també, va ser terra de bascons. Però a més de ser influenciat pel gascó, com els anteriors, el suletí, va ser influenciat en el seu desenvolupament dialectal per la llengua navarresa-aragonesa, parlada actualment a Osca. És el dialecte més diferenciat fonèticament a la resta dels dialectes bascs, per la seva forta component germànica ( el so ü i en alguns casos el so ö ), introduïda en ell a través del gascó. Possiblement les cançons més belles fetes en euskara, es troben en aquest dialecte. El 51.6% de la població és bascoparlant, el 15% l'entén però no el parla i el 34% parla gascó o és monolingüe francès. La capital suletina és:

• Maule (máule, forma èuscara)
• Mauleon (forma francesa)
• Mauleó (forma catalana)