Introducció a la història basca.
Navarra, bressol del poble basc. Etimologia del terme basc. Termes amb què han estat designats els bascos al llarg de la història. Sorgiment en l'època francovisigòtica de la basquitat tal com avui la coneixem. Raons de la pèrduda progressiva de les arrels basques dels territoris pirinencs.
Mapa: Apogeu de l'aliança bascoaquitana. L'occident europeu en el 711 d.C., abans de la invasió àrab de la península ibèrica.
Mapa: L'occident europeu en 1034, en l'apogeu del regnat de Sanç el Major de Navarra.
Mapa: La península ibèrica en 1050, després del desmembrament del Regne de Pamplona-Nájera.
Mapa: Territoris de Castella i Aragó, França i Navarra en 1500.
Mapa: Territoris d'Espanya, França i Navarra en 1600.
Mapa: Territoris d'Espanya i França en 1700. Navarra desapareix com a entitat política sobirana.
Mapa: "Regnorum Hispaniae et Portugalliae: Tabula generalis de l'Isliana, aucta e ad Usum Scholarum", mapa d'Espanya i Portugal, datat l'any 1720, en el que es mostren els territoris que a Espanya fins al segle XVIII es consideraven pertanyents a Biscaia (Àlaba, Guipúscoa, La Rioja, Província de Quatre Viles --territoris occidentals de Biscaia i meitat est de Cantàbria fins a la Badia de Santander-- i Biscaia).
La prehistòria basca. La civilització francocantàbrica. Arqueogenètica, ferramenta per al coneixement del moviment dels grups humans en l'antiguitat. Teoria sobre l'expansió protobasca a Europa i nord d'Àfrica a partir del 16.000 a.C basada en l'estudi del ADN mitocondrial.
Mapa: Expansions dels grups humans durant el magdalenià, basat en l'estudi del ADN mitocondrial.
Els indoeuropeus comencen la seva expansió per Europa. Explicació bèl·lica i agrícola de la seva expansió.
Tribus basques a l'arribada dels romans.
L'arribada dels celtes a Bascònia. Els baskuns, economia i costums.
Expansions dels vascons i del seu idioma, el basc [ des del segle III a.C fins al VI d.C ].
Mapa: Retrocés del basc des de l'època romana (segle I d.C.) fins a l'actualitat.
Toponímia basca al sud de les fronteres basques.
Orígens de l'espanyol. Llengua sorgida de la romanització de bascos.
Zones, fora de les fronteres de la bascofonia actual, a les quals es va parlar basc fins a època recent.
La prehistòria.
Els primers habitants del País Basc en el Paleolític inferior, l'home de Neanderthal (entre 100.000 i 35.000 a.C.).
El Paleolític Superior occidental (des de 35.000 a 8.500 a.C.): l'home de Cromagnon, la civilització francocantàbrica, el magdalenià, art rupestre i mobiliar.
L'Epipaleolític antic (8.500 / 8.200 a 6.800 a.C.) i l'Epipaleolític ple o Mesolític (6.800 a 5.500 a.C.).
El període Atlàntic (5.500 a 3.000/2.500 a.C.).
El Neolític
El Neolític antic (4.500 a 4.000 a.C.)
El Neolític ple o avançat (4.000 a 3.300 a.C.)
El Neolític final (del 3.300 a 2.500 a.C.)
El desenvolupament de la metal·lúrgia.
El Calcolític (Eneolític, o Edat del Coure) del 2.500 a 1.800 a.C.
L'Edat del Bronze.
Antic (del 1.800 al 1.500 a.C.)
Mig o ple (del 1.500 al 1.200 a.C.)
Final (1.200 al 900/850 a.C.)
L'Edat del Ferro.
Primera Edat del Ferro (dels 900/850 als 500/450 a.C.)
Segona Edat del Ferro (500/450 a.C. fins al desenvolupament de la romanització).
Antropologia: la raça pirinenc-occidental o raça basca. Ètnies i tipus racials del País Basc en el Neolític. Processos immigratoris recents. La immigració en el segle XXI. La societat basca multiracial del futur.
Les tribus basques: aquitans, autrigons, caristis, vàrduls i vascons.
L'Època Romana.
Els romans. Els bascos aliats de Roma. La romanització dels bascos. Mites sobre la romanització del País Basc. Bascònia, bressol de Castella i Gascunya.
Mapa: Bascònia en l'època imperial romana (segle I d.C.).
L'Època Tardoromana.
Primeres invasions germàniques. Expansions visigodes i franques. Relació dels bascos amb francs i visigots.
Mapa: expansions dels pobles germànics en l'ocàs de l'Imperi Romà.
Cronologia de les principals guerres dels bascos contra francs i visigots, fins a l'arribada dels àrabs.
Aliança bascoaquitana. Vascons i aquitans romani units en la defensa de les institucions i forma de vida romanes. Troballes a la necròpolis d'Aldaieta i Buzaga.
Mapa medieval de la localitat gascona de Sant Sever.
L'època tardoromana, formació del poble basc. Assentament pacífic de vascons a Aquitània. Lideratge dels vascons de la resta de tribus basques. Primera entitat política basca: el Ducat de Bascònia, el seu desenvolupament polític. De Bascònia a Gascunya.
Mapa: Apogeu de l'aliança bascoaquitana. L'occident europeu en el 711 d.C., abans de la invasió àrab de la península ibèrica.
El gascó, dialecte basc-occità sorgit de la romanització de la població de parla basca d'Aquitània.
Mapa: Extensió lingüística del gascó.
Mapa: Els dialectes de l'occità.
Simbologia basca: l'Estrella i la Mitja Lluna vascones. L'estrella vascona origen de l'actual escut de Navarra.
Etimologia del terme Navarreria. Origen de les Navarreries. Utilització medieval del terme navarrès com a sinònim de bascoparlant, raons de la utilització. Lluites ètniques basc-occitanes, origen de les posteriors guerres civils entre beaumontesos i agramontesos.
Mapa: L'Imperi Carolingi.
Mapa: La partició del Ducat de Bascònia en el 920.
L'Edat Mitjana.
Els Àrabs i els Banu-Qasi. Relacions basc-àrabs. Mites sobre la pèrduda del basc a la Ribera de l'Ebre -sud de Navarra- en l'època romana. Inscripcions del segle XIV de Tudela i d'altres pobles de la zona de persones amb nom àrab i sobrenom basc.
El Regne de Pamplona, els seus orígens. Etimologia dels topònims per designar a la capital navarresa en basc (Iruñea) i en català (Pamplona). El seu primer rei i dinastia. Navarresos o els vascons lliures.
Àlaba, Biscaia i Guipúscoa entre els segles VIII i IX.
Naiara (Nájera), la nova capital del regne. El Regne de Pamplona passa a ser el Regne de Pamplona-Nájera. El passat basc de La Rioja.
Apogeu del Regne de Pamplona-Nájera. Els bascos, de nou, units políticament. Orígens de la compactació territorial basca. Sanç III el Major de Navarra, "Senyor dels Vascons". Fur de Nájera, model dels posteriors sistemes forals bascos, castellans i aragonesos. Expansió territorial dels navarresos des de Galícia fins a Catalunya.
Mapa: Regnat de Sanç el Major. Territoris peninsulars del Regne de Pamplona-Nájera en 1029, abans de la conquesta navarresa del Regne de Lleó.
Mapa: L'occident europeu en 1034, en l'apogeu del regnat de Sanç el Major.
La primera moneda cristiana peninsular i primera vegada, també, que s'utilitza un topònim basc en una moneda, Naiara. Significat de l'arbre com a element de marcatge geogràfic en les tradicions vascones. L'Arrano Beltza ("àguila negra"), emblema medieval dels navarresos.
Sanç el Major, referent per a la monarquia castellana. Origen de l'apel·latiu Rex Hispanicus (Rei Hispànic).
Ruptura en la compactació territorial basca regida des del focus navarrès. Fi de la unitat dels bascos. Divisió del Regne de Pamplona-Nájera. Sorgiment dels Regnes de Castella i Aragó.
Mapa: Repartició del Regne de Pamplona-Nájera (any 1035).
Mapa: La península ibèrica en 1050, després del desmembrament del Regne de Pamplona-Nájera.
Prohibicions del basc en l'Edat Mitjana. Raons de la prohibició.
El regne de "la gran plana pròxima a les muntanyes", Nabarra. Reafermament identitari dels navarresos sota el regnat de Sanç VI el Savi, el Regne de Pamplona-Nájera passa a ser oficialment el Regne de Navarra.
"Lingua Navarrorum" (llengua dels navarresos) forma utilitzada en un dels documents oficials redactats pel rei navarrès Sanç VI el Savi l'any 1167 per fer referència a la llengua basca.
Etimologia del terme Navarra.
La llengua aragonesa sorgida a la ribera de l'Ebre, la seva expansió cap al nord d'Aragó de parla basca, desaparició del basc al nord d'Aragó d'orient a occident.
Les fraccions partidàries: onyacins, gamboïns, agramontesos i beaumontesos. Procés d'integració de les regions basques occidentals a Castella. Annexió de La Rioja a Castella. Les arrels basques de Castella i Aragó. En el segle XVI, en l'apogeu de l'Imperi Espanyol, els bascos monopolitzen l'administració de la cort i de les colònies espanyoles. La llengua basca es va considerar la llengua originària dels espanyols i els furs bascos les lleis primigènies dels espanyols.
Els furs: origen i contingut de les constitucions de les diverses regions basques. Abolició en l'època medieval dels privilegis de la noblesa, definició de la Noblesa Universal a través de la qual tots els habitants de la regió eren considerats com pertanyents a la noblesa.
Incident amb l'autoritat castellana en el segle XIII per la defensa riojana de l'ús de la llengua basca garantit en els seus furs.
Origen de l'actual escut de Navarra.
Territoris continentals del Regne de Navarra durant les dinasties franceses, occitanes i gascones. Les croades. Dates de redacció dels furs de les diverses regions basques.
Edat Moderna.
Bascos en la conquesta espanyola d'Amèrica. Els bascos a Amèrica.
Conquesta castellana del Regne de Navarra.
Edat Contemporània.
Les Guerres Carlines.
Pèrduda de les Institucions Forals, sorgiment del Nacionalisme i Independentisme basc. Orígens del conflicte polític basc.
La bandera basca, la Ikurriña. Origen i significat.
Etimologia del neologisme Euskadi.
La industrialització del País Basc. El sorgiment del socialisme.
El Règim Franquista. Prohibició de la cultura basca. Raons de l'expansió del nacionalisme i independentisme en la societat basca.
ETA.
Instauració de la Democràcia. Divisió del País Basc peninsular en dues entitats polítiques amb els seus respectius estatuts: Euskadi (Estatut de Gernika) i Comunitat Foral de Navarra (Llei de l'Amillorament Foral Navarrès). Raons de la divisió.
Batallón Vasco-Español i GAL.
Trajectòria política basca ( 1980 - 1990 ).
Dispersió dels presos d'ETA.
Gesto por la paz de Euskal Herria.
Escissió del PNV. Sorgiment d'Eusko Alkartasuna.
Pacte d'Ajuria-Enea per a la pacificació del País Basc. Raons del pacte.
Negociacions d'Alger entre ETA i l'Estat Espanyol.
Trajectòria política basca ( 1990 - 2000 ).
El moviment per la pau Elkarri.
Assassinat de Miguel Angel Blanco. "L'Esperit d'Ermua". Punt d'inflexió en la política basca.
L'acord de Lizarra-Garazi. Raons del mateix. Treva d'ETA.
El Constitucionalisme.
Raons de la ruptura de la treva d'ETA. Ruptura de l'acord de Lizarra-Garazi.
Trajectòria política basca ( 2000 - 2010 ).
Tancament de l'únic diari en basc acusat de col·laboració amb banda armada.
Il·legalització de Batasuna. Raons del mateix.
Colectivo de Víctimas del Terrorismo. Nombre d'assassinats per ETA.
Estatut Nou per a la Convivència a Euskadi ( "Pla Ibarretxe").
Treva permanent d'ETA.
Contingut dels "Acords de Loiola" entre el PSOE, Esquerra Abertzale i el PNV.
Ruptura de la treva i de les negociacions PSOE-Esquerra Abertzale.
El Constitucionalisme en el Govern Basc.
"Bateragune" (lloc de trobada), rumb nou de l'esquerra abertzale cap a les vies exclusivament polítiques i democràtiques rebutjant la via armada.
El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ratifica la sentència d'il·legalització de Batasuna.
La Declaració d'Alsasua.
Trajectòria política basca ( des de 2010 fins a l'actualitat ).
La Declaració de Brussel·les.
La Declaració de Pamplona.
L'Acord de Gernika.
Alt el foc d'ETA "permanent, general i internacionalment verificable".
Des de l'Esquerra Abertzale sorgeix un partit nou que rebutja la lluita armada, Sortu.
Acumulació de forces sobiranistes basques.
Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià, la "Declaració d'Aiete".
Cessament definitiu de la lluita armada d'ETA.
Enllaços als llocs web dels diversos partits polítics bascos.
